Presentació

  • PRESENTACIÓ DEL PRESIDENT

    Com a president del Col·legi de Dentistes de Balears és per a mi un honor obrir les portes d'aquesta institució a tots els professionals de Balears. Sapigueu que des d'aquí treballem dia a dia per defensar els interessos de la professió que exercim amb orgull. Però al mateix temps, pretenem apropar la figura del dentista a la societat en general.

    Aquesta pàgina web és un fidel reflex del que volem transmetre. D'una banda, en l'accés per a col·legiats trobareu tota la informació relativa a la pràctica professional: normatives, formularis, actualitzacions científiques… Mentre que la part pública oferirà una visió més real del que és la nostra professió i contribuirem, en la mesura que ens sigui possible, al fet que els nostres ciutadans gaudeixin d'una boca més sana i millor cuidada.

    Complint amb la llei, a través d'aquesta pàgina web i de la seva finestreta única es poden dur a terme tots els tràmits que ofereix el Col·legi, des de gestionar altes i baixes col·legials o interposar queixes. D'aquesta manera ens volem fer encara més propers.

    El Col·legi té les seves portes obertes a tots els suggeriments que vulgueu fer-nos arribar pel bé de la nostra professió.

    Dr. Guillem Roser Puigserver.

     

  • RESSENYA HISTÒRICA

    Els orígens del Col·legi Oficial de Dentistes de Balears es remunten a principis del segle XX. Com a precedents a aquesta institució hem de citar diverses associacions que agrupava els “Cirurgians-Dentistes” amb títol reconegut en 1875 i als “Odontòlegs” amb títol creat en 1901. Podem considerar, per tant, que Balears va ser una de les precursores del moviment associatiu dels dentistes a Espanya.


    La Societat Odontològica Balear va ser constituïda el 26 de setembre de 1900, sota la presidència de D. Domingo Casanovas, quan solament existien les de Madrid i Barcelona. Va estar vinculada al Col·legi Mèdic-Farmacèutic de Palma i va ser una de les fundadores de la Federació Odontològica Espanyola, el tercer congrés de la qual va tenir lloc precisament a Palma entre el 28 de juliol i el 1º d'agost d'1.905. Del desenvolupament de les seves sessions es va fer ressò el periòdic local " L'Almudaina ", a més de les revistes professionals " La Odontología ", " La Moderna Estomatología " i la "Revista Balear de Ciencias Médicas".

    En el mes de maig de 1923 es va formar també el Cercle Odontològic de Palma de Mallorca, que en 1.925 es va adherir a la campanya per la col·legiació obligatòria. Una Real Ordre de 14 de març de 1925 va ordenar que les associacions odontològiques es convertissin en col·legis regionals, i el 30 d'abril es van publicar ja els estatuts generals. No obstant això, el 21 de maig es va deixar en suspens la col·legiació obligatòria, a instàncies de l'Associació Odontològica Espanyola, fins que es celebrés un referèndum entre els membres de la professió, que va ser convocat per la Direcció General de Sanitat per al dia 5 de juliol de 1925. Van votar afirmativament 477 odontòlegs i es van manifestar en contra 205 (van emetre el seu vot 682 sobre un cens total d'1.027 professionals a nivell estatal).
    Malgrat el resultat favorable del plebiscit, no va ser fins a cinc anys després -mitjançant la Real Ordre de 27 de maig d'1.930- que el Ministeri de la Governació va disposar la creació dels Col·legis, organitzats en demarcacions regionals, corresponent una d'elles a la província de Balears (com a Regió XII, posteriorment XIII per subdivisió de la X). També es van aprovar els estatuts, que eren fidel reflex dels de 1925. En compliment de la referida disposició, el 17 de juliol d'1.930 va ser fundat oficialment el Col·legi d'Odontòlegs de Balears.

    En 1.948, arran de la conversió de l'Escola d'Odontologia en Escola de Estomatologia, es va exigir cursar tota la carrera de Medicina per accedir als estudis de dentista, i el Col·legi ja va passar a denominar-se d'Odontòlegs i Estomatòlegs. En 1.986, amb motiu de l'entrada d'Espanya en l'actual Unió Europea, es va crear la llicenciatura universitària específica en odontologia. Avui s'integren en el Col·legi els metges especialistes en Estomatologia i els nous Llicenciats en Odontologia, juntament amb un bon nombre de professionals formats a l'estranger que han homologat els seus títols a Espanya. A tots se'ls denomina “dentistes”, nom tradicional amb que la gent coneix als professionals dedicats a cura de la salut bucodental i als quals es refereix la vigent Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries com una de les professions sanitàries que requereixen formació universitària de grau superior a més dels metges, farmacèutics i manescals.

  • SANTA APOL·LÒNIA. PATRONA DELS DENTISTES

    En temps de l'Imperi Romano, sota el règim de l'emperador Filip L'Àrab, es duen a terme persecucions, tortures i assassinats contra els cristians i la seva religió. Sorgeixen també molts màrtirs perquè eren creients de la fe que professaven i preferien lliurar la seva vida abans que renunciar a Crist.

    Els Pares de l'Església davant aquesta situació mantenien comunicació uns amb uns altres mitjançant cartes i és en una d'ella que es coneix d'una dona anomenada Apol·lònia, qui era germana d'un eminent magistrat d'Alexandria. Dona verge d'avançada edat que sempre es va caracteritzar per les virtuts de castedat, pietat, caritat, austeritat i neteja de cor. El Bisbe de Antioquia, Fabio, va rebre una carta de Sant Dionisi, Bisbe d'Alexandria, on explicava les terribles persecucions que hi havia a la ciutat d'Alexandria.


    El governador d'Alexandria, influenciat per un endeví que es feia dir Diví, va ordenar injustes represàlies contra els cristians i la seva religió, ja que segons l'endeví, ells atemptaven contra l'Imperi i per tant el seu monarca. Aquest endeví va atiar a les torbes paganes provocant mort i destrucció als cristians que allà vivien.

    En una d'aquestes perquisicions, van capturar a Santa Apol·lònia i la van sotmetre a horribles tortures perquè digués el que ells li ordenaven, improperis i blasfèmies contra Crist. En negar-se, la torba es va enfuriar i un despietat perseguidor va llançar un poderós cop a la cara de la Santa, trencant-li d'aquesta forma les seves dents que li van caure en trossos. Amb la cara ensangonada, Apol·lònia tampoc va obeir als seus torturadors i aquests, en vista de que gens aconseguien, la van amenaçar amb una enorme foguera a les portes de la ciutat, dient-li que si no rebutjava a Crist, seria cremada lligada a una estaca. Exhausta, Santa Apol·lònia va fer creure als seus captadors que pensaria el que se li proposava, demanant-los que li deslliguessin les mans per elevar les seves últimes pregàries al cel. En fer-ho els soldats, la Santa va saltar per voluntat pròpia a la foguera ardent per evitar renunciar a la seva estimada religió. Mentrestant, la Santa els deia que quan sofrissin dolències dentals, invoquessin el seu nom, doncs ella intercediria davant el Totpoderós per alleujar les seves penes. D'aquesta manera oferia el seu dolor propi pel de qui pogués sofrir-ho després.

    Els perseguidors al costat del governador van quedar atònits en veure que les flames no la consumien ni li feien mal algun, en veure-ho van tractar incansablement de copejar-la perquè morís, però la mà de l'Altíssim la protegia. Finalment va ser degollada.

    A pesar que la Santa era d'orient, l'església occidental és qui la venera, no així l'església ortodoxa, que interpreta l'acte de valentia de Santa Apol·lònia com un acte suïcida. El martiri va ocórrer l'any 249 (segle III D.C), però no va ser sinó fins a 50 anys més tard que la canonitzaren. En aquesta discussió sobre la interpretació de l'acte, és Sant Agustín qui ens explica que va estar inspirat per l'Esperit Sant.

    La celebració de Santa Apol·lònia és el 9 de Febrer. La hi considera la Santa Patrona dels Odontòlegs i de les Malalties Dentals. Per això, s’invoca el seu nom quan hi ha un mal de queixal.

    Encara quan la història ens parla d'una dona madura, en ser representada la seva imatge en frescs, pintures o escultures, la hi personifica com una jove i bella verge, que sosté a la seva mà un fòrceps amb un molar extret. Així apareix en el vitrall emplomat, obra de M. Dietrich, que el col·legiat Dr. Bernardo Ripoll Serra va donar al Col·legi, i que presideix la sala de juntes de la seu col·legial. La iconografia de la Santa també ens la presenta en altres imatges, més rarament, amb una dent daurada penjada del seu coll.

AGENDA

AGOST
L M X J V S D
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31

Enllaços col·legials

Enllaços comercials