“El límit és el grau de destrucció de la corona de la dent”, assegura el Dr. Jorge Domínguez, endodoncista i vocal del Col·legi Oficial de Dentistes de Balears en un reportatge publicat, avui, pel diari Salut i Força. “Hi ha hagut una època molt extraccionista i, davant el boom dels implants, s'optava sempre per extracció + implant quan, en molts casos, no era realment necessari. El dentista ha de saber si és necessari o no fer aquesta extracció”, afegeix.
No sempre és possible conservar la peça dental original, però l'odontologia moderna sap que és la millor opció. Abans de decidir extreure una dent i posar un implant al seu lloc és imprescindible veure si és realment inevitable perquè res no es veu, se sent, ni funciona tan bé com una dent natural. Sempre que sigui possible, s'ha considerar tractaments per salvar les dents pròpies. No s'ha d'extreure mai una peça dental perquè sigui més fàcil o més rendible. La manca de dents pot provocar que altres dents es desplacin, afectar la capacitat per mastegar correctament i alterar la forma natural del somriure.
“Hi ha un concepte anomenat propiocepció, és a dir, la sensació de tenir la teva pròpia dent a la boca. Quan et posen un implant et manca el lligament periodontal que és com un amortidor. La sensació no és mai la mateixa en peces originals o en pròtesis. No és el mateix a l'hora de mastegar, per exemple”, aclareix el Dr. Domínguez.
Accedeix a tota la informació a Salut i Força .
Comments