Avui, 8 de març, celebram El Dia Internacional de la Dona, així que hem estat rebuscant a la bibliografia per recordar com les dones es van obrir pas en el món de l'odontologia. Evidentment ens hem trobat amb que, durant molt de temps, l'odontologia va ser considerada una professió exclusiva dels homes. Fins fa ben poc, la majoria dels dentistes eren homes i les dones exercien d'assistents dentals.
DONES PIONERES A LA ODONTOLOGIA: Lucy Beaman Hobbs Taylor, en estats Units i Francisca García, a Espanya
En 1866, Lucy Hobbs va ser la primera dona a obtenir un doctorat en Cirurgia Dental a Ohio. El seu èxit va animar a altres dones a ingressar a les facultats d'odontologia, però el seu propi camí va ser llarg i difícil. Estava decidida a «tenir una professió en la qual podia guanyar-se el pa no només amb la suor del seu front, sinó també amb l'ús del seu cervell». La primera dona coneguda dins el món de l'odontologia a Espanya va ser Maria Rajoó (1800), va practicar l'odontologia a Madrid i es va convertir en la primera dona dins del territori nacional. Després Maria Rajoó van arribar altres dones de gran importància com Manuela Aniorte i Parades de Sales. Però va ser Francisca García la primera dona espanyola que va aconseguir el títol de cirurgià-dentista. Un títol que va néixer el 1875 i que Francisca va aconseguir el 1877. El 1883 el rei Alfons XII va autoritzar a les dones a exercir la professió de cirurgià- dentista a les mateixes condicions que els homes i en 1901, es va fundar la titulació universitària d'odontologia. La primera dona espanyola en aconseguir aquest títol va ser Clara Roses. Exercia a Barcelona i el 1908 va esdevenir la primera odontòloga d'Espanya. Des de llavors, el paper de la dona en l'odontologia ha estat fonamental i actualment el 56% dels dentistes espanyols són dones.
COM VAN OBRIR PAS LES PRIMERES DENTISTES ESPANYOLES Les primeres referències de l'exercici de la professió per part de dones les trobem com a ajudants dels seus marits, eren les "companyes de l'arrencaqueixals", que havien après l'ofici, sobretot pel que fa a la neteja de la dentadura i a la prescripció de colutoris i dentifricis. Quan quedaven vídues intentaven continuar l'ofici, com va passar amb la vídua de Don Ventura de Bustos que va presentar instància a el rei Ferran VII per ser Dentista de Cambra de les augustes esposes de la Cort de Madrid.
NO ESTAVA BEN VIST Tenint en compte que el paper de la dona en el segle XIX es reduïa a ser mare i bona esposa, la feina o l'estudi se li consideraven impropis. Les mateixes famílies eren les primeres a oposar-se a que les seves dones sortissin a el mercat professional. Així que ni els centres d'ensenyament estaven pensats per a elles, ni els centres sanitaris els permetrien exercir la professió. En la literatura de l'època podem trobar frases com aquestes: "Doncs Déu no les va dotar de l'enginy que demanen els negocis grans, ni de forces, ...." ... les que són menester per a la guerra i el camp, es mesurin com el que són i es contentin amb el que és de sort i entenguin a ca seva i caminin en ella, ja que les va fer Déu per a ella sola "... de Fra Luis de León Un llarg camí, sens dubte, per conquerir drets vetats a la dona simplement pel fet de ser-ho. Al segle XX encara es va continuar arrossegant aquesta mentalitat que els impedia l'accés a l'educació, i encara que va haver una alça de dones universitàries, poques eren les que exercien la seva carrera després de llicenciar-se. Els estava vetat tot tipus d'ensenyament que no fossin les pròpies del seu sexe: com criar els fills, dur una casa, preparar el menjar, netejar la casa i la roba i, sobretot, a tenir cura dels seus marits, en una societat catòlica, conservadora i patriarcal. L'estudi de l'anatomia per part d'una dona es considerava vergonyós. I com les dones eren fràgils no tenien la força física per exercir la "dentistería". Se'ls negava, d'aquesta manera, l'habilitat tècnica i la possibilitat d'obtenir coneixements mecànics per a la realització de pròtesis.
DECIDIDES I PERSEVERANTS: LES PRIMERES DENTISTES ESPANYOLES Malgrat tantes oposicions, ens trobem amb la lluita i perseverança de dones com la senyora María Rajoo, la primera dona que va començar a exercir com a dentista a Espanya (1800). A la qual van seguir: Norberta Murga (1837) Teresa Martínez (1843) Polònia Sanz (1849) Manuela Aniorte i Parets de Sales (1850) Antònia Infant (1850) Carolina Sant Josep (1851) Maria Janini de Pastor (1879) Polònia Sanz i Ferrer, va ser una de les pioneres en l'odontologia mundial, a l'obtenir la certificació oficial en l'any 1849, autoritzada per l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de València, per a exercir la professió dental, després de reiterades instàncies a S.M. per a ser admesa en la Universitat de València. En la concessió es restringia la seva professió en l'exercici quirúrgic en el qual havia d'estar acompañada d'un facultatiu. Manuela Aniorte i Parets de Sales, va ser també autoritzada i reconeguda oficialment per la Universitat de València, després de quedar vídua del seu marit amb qui va exercir la professió. Va ser, a més, la primera persona i dona a Espanya que demana a Govern la instauració de l'Ensenyament Oficial de l'Odontologia. (1871) Donya Francisca García, el 1878, va obtenir el títol pel Col·legi Espanyol de Dentistes de Madrid, sent la primera dona legalment capacitada per exercir. El 1948 es va produir el canvi d'Escola d'Odontologia a Escola d'Estomatologia, amb els títols de Llicenciat i Doctor Mèdic-Estomatólogo. Va ser Elena Barberia la primera dona espanyola a arribar a una Càtedra en Escola d'Estomatologia, de manera que la dona entra així amb tot el dret en l'especialització d'aquesta cursa i d'aquesta professió.
Comments